CampTGN Magazine

Fer de pagès és un dels oficis més durs que hi ha. Cada cop hi ha menys joves que si volen dedicar, s’abandonen els conreus i l’administració ajuda amb subvencions a aquells que és volen jubilar. L’agricultura està a punt de desaparèixer.

Trencar amb el cultiu actual, sembla ser la solució que proposen alguns joves pagesos emprenedors per salvar l’agricultura. El cultiu intensiu i l’ecològic són dues d’aquestes apostes. Apropar-nos a aquestes realitats, saber com és la seva feina, com els afecta la crisis i quin recolzament tenen de les institucions. Ens ajudarà a dibuixa, el futur que l’espera al camp.

En Joan Garriga és un jove de 34 anys que després d’heretar una finca al Pla de Santa Maria, decideix nada contra corrent i fer-se pagués. Sense formació prèvia i després d’estudiar totes les possibilitats de conreu, decideix fer la seva aposta pel cultiu intensiu. En Joan fa 14 anys, va ser un dels primers de la zona en creure en la mecanització i en les noves tecnologies aplicades a l’agricultura. Aquest sistema permet un màxim profit del terreny en relació al conreu,el treball del pagès és més rendible, gràcies a l’automatització de les feines més feixugues. Segons ens diu, gràcies al cultiu intensiu, l’agricultor d’avui pot sobreviure. Garriga te al seu càrrec 30 hectàrees d’olivera i 60 hectàrees de vinya.

“No és pot tenir els ous al mateix cistell”

El pagués d’avui ha de diversificar per poder rendibilitzar la maquinaria i els treballadors, al final sempre s’està lligat a la climatologia. Les tecnologies aplicades al camp son indispensables per sobreviure. Qui inverteix en el sector és gent jove que te clar que ha de treballar molt i que necessita un alt grau de mecanització.

“L’agricultura sempre esta en crisis”

El boom del raïm i l’olivera a baixat, el preu és mante igual des de fa 20 anys. El sector esta molt malament, el mercat esta saturat i ens plantegem plegar. No podem competir en un mercat globalitzat que rebenta preus i ens impedeix ser competitius. En el tema de la crisis actual, ara diríem que la davallada és nota menys que en altres mercats.

“Les subvencions marxen, ja no som els pobres de la UE”

Per iniciar un negoci a l’agricultura de zero, es necessiten més de 600.000 €, per moltes ajudes que hi hagin, no s’atreveix ningú. Les ajudes provenen del fons Europeu i son tramitades per la Generalitat, molta gent vivia gràcies a les subvencions, però em deixat de ser els pobres d’Europa. Hi ha cada cop més fortes retallades, tot és reparteix per als països de l’Est. També s’han perdut moltes subvencions que son compartides amb l’Estat. Si el govern no posa una part, des de Brussel·les tanquen l’aixeta.

En Jacint Baltà te 39 anys i és de família pagesa. Estudià horticultura i és dedica a la flor tallada. La seva estima pel camp i el seu esperit inquiet, el fa prendre consciència del efecte contaminant dels productes utilitzats per aquest tipus de conreu. Decideix canviar de vida i seguir una ètica i una harmonia amb l’entorn. En Jacint és dedica a plantar verdures i hortalisses sense pesticides. Uns anys després descobreix el moviment del cultiu biològic i l’iniciativa d’uns pagesos de vendre cistelles amb fruita i verdura directament a les cases, crea Bioiris . Avui és membre de la Xarxeta Agroecològica, on joves pagesos ecològics s’intercanvien productes. En Jacint amb 4.000m d’hivernacle i 12.000 d’horta, reparteix 58 cistelles setmanalment.

“És com tornar als orígens, com plantava l’avi”

El conreu de la verdura ecològica és tota manual, el cultiu és lent i requereix dedicació. D’alguna manera és torna als orígens. Hi ha menys inversió pel que fa tecnologia però és necessita més mà d’obra . El benefici és menor que en altres cultius però respectem la terra. “Si vols fer-te ric no et facis pagès.”

“Ara quasi no la notem, fa 30 anys que estem en crisis”

El camp fa 30 anys que esta en crisis. La tecnologia ha lligat al pagès i la fet esclau d’un cercle viciós: pesticides, llavors, hormones, fertilitzants, maquinaria, gasoil, etc. Obligant a reinvertir els beneficis, una situació insostenible. El cert és que les petites produccions com la nostra, quasi no notem la crisis, potser a la llarga ens ressentirem més.

“Nosaltres fem nosa a les institucions”

Ens costa més maldecaps emplenar papers, que els beneficis que ens aporta. A més l’ajuda sempre va lligada a unes clàusules que et lliguen i et fiquen al servei de les institucions. Les ajudes son donades a qui te més, grans explotacions que fan grans inversions econòmiques. El petit pagès no és tingut en compte, no hi ha gaires facilitats.

En realitat actualment fem fa nosa a les institucions i les grans empreses, per donar l’alarma de la manipulació d’aquest cultiu artesanal per posar-lo a l’abast del gran públic, desvirtuant-lo amb lleis i nous paràmetres més permissius.

Segons Gina Pol, responsable de premsa del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, les ajudes als joves pagesos és centren en dos línees de subvencions. Una és atorgada per primeres instal·lacions, per tal de fomentar als joves agricultors/res que accedeixin per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària.

La segona és adjudicada per un pla de millora, vinculat amb la modernització en els sistemes de conreu.

Aquestes ajudes estan lligades a uns requisits concrets per tal de ser adjudicades, uns tràmits feixucs i una extensa lletra petita. La Generalitat no contempla cap pla especial d’ajuda, pel sector agrícola, amb motiu de la crisis.