La darrera edició de la Fira del Carquinyoli de l’Espluga de Francolí va comptar amb una proposta novedosa. Un dels estands acollia un taller on les cuineres més experimentades de la vila ensenyaven als més menuts com fer postres ben dolços.

 La polèmica està servida. L’Ajuntament, organitzador de l’esdeveniment, va ser el promotor del taller, que va durar tot el cap de setmana pasta i per on van passar més de 500 infants de diverses edats.

  Per la seva banda, l’Associació juvenil Auvenguen s’ha mostrat molesta per la inclusió del taller de dolços a la fira del carquinyoli. “L’Ajuntament s’ha aprofitat d’una idea que no era seva. Som conscients de la crisi i de la manca de recursos però per aquí no hi passem” , deia Enric Mercadé, president del col·lectiu de joves. El taller portava per nom “Fem dolços” i hauria estat la tercera proposta de l’associació dins del programa “Fem”. Ja s’havien dut a terme amb molt d’èxit els tallers de “Fem conserva” i “Fem safareig”.

El col·lectiu de joves ha fet arribar el seu malestar a l’Ajuntament i ha publicat una nota en diversos mitjans locals. 

enric mercadé, president de l’associació de joves

teretorres, organitzadora de la festa

Emprenedoria

La URV disposa d’una càtedra que fomenta la creació d’empreses i l’autocupació. És la Càtedra d’Emprenedoria, que, juntament amb organismes públics com la Diputació de Tarragona, la CEPTA, la PIMEC o les Cambres de Comerç té com a objecte donar suport a totes les iniciatives empresarials sorgides dins la universitat.

Aquest organisme públic depenent de la URV ajuda els grups de recerca de la universitat, així com aquells estudiants que decideixen crear una empresa i fer de la seva idea un negoci. Els serveis inicials són formació i assessorament,  pla d’ajudes,  recursos disponibles i una valoració sobre la viabilitat del projecte empresarial. L’accessibilitat al contacte i a la informació és a tothom que ho desitgi, ara bé, les ajudes es limiten al territori del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Iniciatives fetes realitat

Els últims tres anys les empreses sorgides al voltant de la Càtedra rodegen la dotzena. D’aquesta manera, l’acció de formació, suport, recerca i innovació entre els espais universitaris i entitats o organismes es fa visible. La Càtedra pretén fomentar l’esperit emprenedor dels joves universitaris, prioritzant els estudiants de la URV i les empreses amb una vessant tecnològica, però sense deixar de banda aquelles iniciatives de caire més humanístic o social.

Desplegament

El Saló del Treball que s’està fent als diferents campus de la URV durant el mes d’abril, les conferències del Cicle d’Emprenedors a Tarragona o la I Jornada Universitat i Empresa Cooperativa a la URV són alguns exemples de les projeccions on la Càtedra mostra les seves activitats.

Crisi i Ocupació

L’entrevista realitzada al director de la Càtedra de la URV , Pere Segarra, no deixa de banda la conjuntura econòmica actual. No obstant, a la pregunta sobre el futur professional dels que enguany acabem estudis universitaris, respon: “Actualment, els joves universitaris disposeu d’una àmplia formació acadèmica. Una crisi pot ser un bon instrument per obrir nous negocis empresarials”. Així doncs, des d’aquest punt de vista, només cal analitzar quins són els espais empresarials on hi ha un lloc per nosaltres.

SUSANNA BLASÓN i ELENA TRIÑAQUE

Trencar amb el cultiu actual, sembla ser la solució que proposen alguns joves pagesos emprenedors per salvar l’agricultura. El cultiu intensiu i l’ecològic són dues d’aquestes apostes. Apropar-nos a aquestes realitats, saber com és la seva feina, com els afecta la crisis i quin recolzament tenen de les institucions. Ens ajudarà a dibuixa, el futur que l’espera al camp.

En Joan Garriga és un jove de 34 anys que després d’heretar una finca al Pla de Santa Maria, decideix nada contra corrent i fer-se pagués. Sense formació prèvia i després d’estudiar totes les possibilitats de conreu, decideix fer la seva aposta pel cultiu intensiu. En Joan fa 14 anys, va ser un dels primers de la zona en creure en la mecanització i en les noves tecnologies aplicades a l’agricultura. Aquest sistema permet un màxim profit del terreny en relació al conreu,el treball del pagès és més rendible, gràcies a l’automatització de les feines més feixugues. Segons ens diu, gràcies al cultiu intensiu, l’agricultor d’avui pot sobreviure. Garriga te al seu càrrec 30 hectàrees d’olivera i 60 hectàrees de vinya.

“No és pot tenir els ous al mateix cistell”

El pagués d’avui ha de diversificar per poder rendibilitzar la maquinaria i els treballadors, al final sempre s’està lligat a la climatologia. Les tecnologies aplicades al camp son indispensables per sobreviure. Qui inverteix en el sector és gent jove que te clar que ha de treballar molt i que necessita un alt grau de mecanització.

“L’agricultura sempre esta en crisis”

El boom del raïm i l’olivera a baixat, el preu és mante igual des de fa 20 anys. El sector esta molt malament, el mercat esta saturat i ens plantegem plegar. No podem competir en un mercat globalitzat que rebenta preus i ens impedeix ser competitius. En el tema de la crisis actual, ara diríem que la davallada és nota menys que en altres mercats.

“Les subvencions marxen, ja no som els pobres de la UE”

Per iniciar un negoci a l’agricultura de zero, es necessiten més de 600.000 €, per moltes ajudes que hi hagin, no s’atreveix ningú. Les ajudes provenen del fons Europeu i son tramitades per la Generalitat, molta gent vivia gràcies a les subvencions, però em deixat de ser els pobres d’Europa. Hi ha cada cop més fortes retallades, tot és reparteix per als països de l’Est. També s’han perdut moltes subvencions que son compartides amb l’Estat. Si el govern no posa una part, des de Brussel·les tanquen l’aixeta.

En Jacint Baltà te 39 anys i és de família pagesa. Estudià horticultura i és dedica a la flor tallada. La seva estima pel camp i el seu esperit inquiet, el fa prendre consciència del efecte contaminant dels productes utilitzats per aquest tipus de conreu. Decideix canviar de vida i seguir una ètica i una harmonia amb l’entorn. En Jacint és dedica a plantar verdures i hortalisses sense pesticides. Uns anys després descobreix el moviment del cultiu biològic i l’iniciativa d’uns pagesos de vendre cistelles amb fruita i verdura directament a les cases, crea Bioiris . Avui és membre de la Xarxeta Agroecològica, on joves pagesos ecològics s’intercanvien productes. En Jacint amb 4.000m d’hivernacle i 12.000 d’horta, reparteix 58 cistelles setmanalment.

“És com tornar als orígens, com plantava l’avi”

El conreu de la verdura ecològica és tota manual, el cultiu és lent i requereix dedicació. D’alguna manera és torna als orígens. Hi ha menys inversió pel que fa tecnologia però és necessita més mà d’obra . El benefici és menor que en altres cultius però respectem la terra. “Si vols fer-te ric no et facis pagès.”

“Ara quasi no la notem, fa 30 anys que estem en crisis”

El camp fa 30 anys que esta en crisis. La tecnologia ha lligat al pagès i la fet esclau d’un cercle viciós: pesticides, llavors, hormones, fertilitzants, maquinaria, gasoil, etc. Obligant a reinvertir els beneficis, una situació insostenible. El cert és que les petites produccions com la nostra, quasi no notem la crisis, potser a la llarga ens ressentirem més.

“Nosaltres fem nosa a les institucions”

Ens costa més maldecaps emplenar papers, que els beneficis que ens aporta. A més l’ajuda sempre va lligada a unes clàusules que et lliguen i et fiquen al servei de les institucions. Les ajudes son donades a qui te més, grans explotacions que fan grans inversions econòmiques. El petit pagès no és tingut en compte, no hi ha gaires facilitats.

En realitat actualment fem fa nosa a les institucions i les grans empreses, per donar l’alarma de la manipulació d’aquest cultiu artesanal per posar-lo a l’abast del gran públic, desvirtuant-lo amb lleis i nous paràmetres més permissius.

Segons Gina Pol, responsable de premsa del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, les ajudes als joves pagesos és centren en dos línees de subvencions. Una és atorgada per primeres instal·lacions, per tal de fomentar als joves agricultors/res que accedeixin per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària.

La segona és adjudicada per un pla de millora, vinculat amb la modernització en els sistemes de conreu.

Aquestes ajudes estan lligades a uns requisits concrets per tal de ser adjudicades, uns tràmits feixucs i una extensa lletra petita. La Generalitat no contempla cap pla especial d’ajuda, pel sector agrícola, amb motiu de la crisis.

Des de l’àmbit del teatre tarragoní, Mónica Dalmau i Joan Negrié, co-directors del col·lectiu de teatre Sala Trono, consideren que la situació actual i vigent a Tarragona podria millorar en molts aspectes. Mentre Dalmau opina que existeix poca implicació per part del públic, que segons afirma, no està acostumat a anar al teatre en el seu temps d’oci, Negrié lamenta que els talents del Tarragonès marxin a altres ciutats degut a la pobre situació i la falta de recursos dels que disposa el panorama del teatre a Tarragona.

D’altra banda, el món dels espectacles musicals, amb veu de Traüt companyia d’espectacles, valora positivament l’oferta que existeix avui a la nostra província. Destaca el paper de les associacions culturals, dient que aquestes tenen un pes decisiu en la programació dels diversos ajuntaments. Jordi Martí membre fundador de la companyia, destaca que pels joves, internet és la millor manera d’informar-se i de seguir tota la programació musical que s’ofereix en el camp de Tarragona.

Un col·lectiu que fa temps que ressonava en el panorama cultural de la ciutat de Tarragona és La Pell del Llavi. Aquesta plataforma cultural ha desaparegut recentment. Txus Garcia, apunta que moltes vegades és difícil casar la iniciativa cultural que prové de l’administració pública amb la que prové de la societat civil. A més, segons Garcia, l’oferta d’oci nocturn convencional eclipsa, moltes vegades, l’aparador de les propostes culturals de casa nostra.

Sala Trono: Joan Negrié i Mònica Dalmau

TRAÜT Companyia d’espectacles: Jordi Martí

La Pell del Llavi: Txus García